miércoles, 1 de febrero de 2017

PRESENTACIO DEL LLIBRE HOMENATGE A EDUARD PEREZ













Nota de premsa de l'Ajuntament. 



VALÈNCIA, DIMARTS 31 DE GENER DE 2016

La regidora de Cultura ha presentat hui esta publicació, que abona i posa en valor la lluita en defensa de l'horta i del patrimoni cultural, rural i històric valencià

L'AJUNTAMENT EDITA EL LLIBRE D'HOMENATGE A EDUARD PÉREZ LLUCH “VALÈNCIA, QUAN LA CIUTAT APLEGA A L'HORTA”


L'Ajuntament ha publicat el llibre València, quan la ciutat aplega a l'horta, un volum de divulgació i recopilació sobre l'activisme i els reptes en defensa de l'horta de València com a patrimoni cultural i històric i com a espai de desenvolupament sostenible. A més, l'obra suposa un reconeixement i homenatge a la figura del difunt historiador i activista veïnal Eduard Pérez Lluch.

Tal com ha explicat Víctor M. Algarra, l'exemplar arreplega les aportacions i comunicacions de les Jornades de Patrimoni, Història i Cultura de Campanar i l'Horta de la Ciutat de València, celebrades al març de l'any passat. Algarra ha coordinat l'elaboració del llibre junt amb Carmen Cárcel García.

La regidora de Cultura, Glòria Tello, ha presidit la presentació de València, quan la ciutat aplega a l'horta, en un acte celebrat este matí en el saló de plens de l'Ajuntament, i en el qual han pres part també la regidora d'Agricultura, Horta i Pobles de València, Consol Castillo, i el regidor de Desenvolupament Urbà Sostenible i Habitatge, Vicent Sarrià. Tal com ha subratllat Tello, el llibre és important “no sols pel seu contingut, sinó perquè suposa un gir en la línia editorial de l'Ajuntament: per primera vegada es pren l'horta com a referència ineludible i real, al temps contemporània i carregada de futur”.

De fet, ha explicat la regidora, “el volum dóna veu no només a especialistes en l'horta i els seus diversos patrimonis, sinó també a qui és part inherent d'ella: les i els antics llauradors, les persones que gestionen horts urbans, o les que lluiten des de fundacions, associacions o moviments reivindicatius per una horta neta, pròpia i lliure d’edificacions. I sempre amb la voluntat de mantenir i tenir cura del que ens queda, perquè la puguen disfrutar les generacions futures”.

Glòria Tello ha defés la necessitat de posar en valor figures “amb qui estem en deute, i que mereixen un reconeixement de tota la ciutadania per la seua labor en defensa de les nostres tradicions i el nostre patrimoni, per haver sigut líders veïnals, pels seus escrits de denúncia, o pel seu afany mobilitzador, sempre en benefici de València”.

“PLANTEJAMENTS DEPREDADORS, ECONOMICISTES I INCULTES”

Per la seua banda, la regidora Consol Castillo ha subratllat la importància del llegat d'Eduard Pérez Lluch i de persones com ell, “que allà pels anys noranta clamarem amb nivells d'èxit diferents perquè plantejaments depredadors, economicistes i, fonamentalment, incultes, no aniquilaren mostres ben significatives del que ens explica com a valencians, i que eren la garantia sostenible de la projecció de futur de l'horta i el seu patrimoni”.

Castillo ha rememorat les accions del moviment Salvem el Pouet que, si bé, infructuoses, “sí que van aconseguir generar una nova actitud cap a la conservació del patrimoni”. “Tot allò que no es coneix no pot estimar-se”, ha afirmat la regidora, “i estic convençuda que si els valencians hagueren conegut el valor de l'horta de Campanar i les seues alqueries, hauria estat més difícil la manipulació que es va produir a mitjan dels anys noranta”.

Per això, la regidora ha assenyalat el repte de les generacions actuals, “que és conéixer el seu patrimoni, la vida de les seues gents, qui eren i què feien: el camí del Pouet, les barraques, les alqueries, els molins i les séquies, que explicaven una manera de viure de la terra, i una manera de construir i de fer. Ens deien com érem els valencians i ens feia memòria de qui havíem sigut”, i ha conclòs subratllant la importància d'este homenatge a Eduard Pérez Lluch, “i a tots els Eduards anònims que no es van resignar que la ciutat en el seu conjunt, i l'horta, el seu patrimoni rural, cultural, constructiu, hídric… foren devorats per una insaciable incultura i una desmesurada cobdícia”.

“NO HEM ARRIBAT TARD”

Durant la seua intervenció, el delegat d'Urbanisme, Vicent Sarrià, ha destacat també “la importància que per a l'esdevenir de la ciutat té l'existència de persones lluitadores que defenen un model de ciutat respectuós amb el passat, que preserva per als nostres fills un entorn irrepetible com l'horta, i que garantix la qualitat urbana dels barris”.

“No hem arribat tard”, ha assegurat Sàrria, qui s'ha manifestat “particularment orgullós d'haver pogut parar a temps una revisió del Pla General que requalificava centenars d'hectàrees d'horta que ara, afortunadament, disfrutaran de la màxima protecció”. I això, per mitjà d'una sèrie de plans, programes i legislació “que no sols en garantixen la protecció, sinó també donen instruments per a aconseguir la seua revitalització i viabilitat econòmica”. “Perquè de res servix protegir si no es donen alternatives perquè l'horta siga viable i així també per als que viuen en ella”, ha assegurat.

El regidor ha assenyalat el “dràstic canvi en este sentit en la ciutat de València, que”, ha afegit, “no és fàcil ni gratis, perquè suposa reorientar completament la revisió de l'ordenació de la ciutat per a aconseguir dotacions i equipaments que l'anterior Govern local havia fiat als sectors urbanitzables”. “És una tasca ingent”, ha conclòs, “però estem adreçant el rumb”.

EL SENTIR DE LES GENTS I EL TERRITORI

Finalment, ha pres la paraula el coordinador del llibre, Víctor M. Algarra,  qui ha evocat amb detall la seua labor professional i d'activisme junt amb el difunt Eduard Pérez Lluch. Tal com ha explicat Algarra, la defensa dels barris històrics, els antics poblets de l'horta, i el seu patrimoni cultural, tal com ho entenia Pérez Lluch es basava en el coneixement profund de la seua història, però sobretot en el sentir de la seua gent i de la situació real del territori.

El llibre arreplega totes les intervencions de les jornades del passat mes de març, en què es van abordar distintes vessants, aspectes i mirades sobre el paisatge històric i l'acció de recuperació: elements concrets, com el regadiu tradicional, l'abandó de les explotacions agràries, la destrucció del camí del Pouet, el cas del Cabanyal, els horts urbans de Benimaclet, o el patrimoni menor dels barris. L'última part del volum porta per títol “In memoriam”, i suposa un sentit homenatge a la figura de Pérez Lluch a través del testimoni, reflexions i records de persones que van treballar al seu costat al llarg dels anys d'investigació, pedagogia i activisme.

Víctor Algarra ha recordat el fracàs de la lluita en defensa del Pouet de Campanar, que, no obstant això, sí que va suposar una victòria en tant que va ser germen de la presa de consciència col·lectiva junt amb veïns i veïnes sobre la importància de la defensa del patrimoni dels barris i pobles; i ha realitzat un crida a continuar treballant per a recuperar i protegir elements que encara hui queden.

“És hora de rendir altres homenatges als nostres barris històrics”, ha assenyalat, “antics pobles de l'horta menyspreats per un tipus de centralisme que tan sols valorava allò que estava dins de les antigues muralles medievals”. “No hi ha un centre històric a València: n’hi ha de molts”, ha conclòs, “i la seua recuperació no és un simple i necessari exercici de dinamització veïnal, sinó que pot ser una oportunitat de diversificació de l'oferta socioeconòmica, cultural i inclús turística de València”.





Disposem de material gràfic i talls de veu.




VALENCIA, MARTES 31 DE ENERO DE 2016


La concejala de Cultura ha presentado hoy esta publicación, que respalda y pone en valor la lucha en defensa de la huerta y del patrimonio cultural, rural e histórico valenciano

EL AYUNTAMIENTO EDITA EL LIBRO DE HOMENAJE A EDUARD PÉREZ LLUCH “VALÈNCIA, QUAN LA CIUTAT APLEGA A L’HORTA”


El Ayuntamiento ha publicado el libro València, quan la ciutat aplega a l’horta, un volumen de divulgación y recopilación sobre el activismo y los retos en defensa de la huerta de Valencia como patrimonio cultural e histórico y como espacio de desarrollo sostenible. Además, la obra supone un reconocimiento y homenaje a la figura del fallecido historiador y activista vecinal Eduard Pérez Lluch.

Tal como ha explicado Víctor M. Algarra, el ejemplar recoge las aportaciones y comunicaciones de las Jornadas de Patrimonio, Historia y Cultura de Campanar y la Huerta de la Ciudad de Valencia, celebradas en marzo del año pasado. Algarra ha coordinado la elaboración del libro junto a Carmen Cárcel García.

La concejala de Cultura, Glòria Tello, ha presidido la presentación de València, quan la ciutat aplega a l’horta, en un acto celebrado esta mañana en el Salón de Plenos del Ayuntamiento y en el que han tomado parte también la concejala de Agricultura, Huerta y Pueblos de Valencia, Consol Castillo, y el concejal de Desarrollo Urbano Sostenible y Vivienda, Vicent Sarrià. Tal como ha subrayado Tello, el libro es importante “no sólo por su contenido, sino porque supone un giro en la línea editorial del Ayuntamiento: por primera vez se toma a la huerta como referencia ineludible y real, a la vez que contemporánea y cargada de futuro”.        

De hecho, ha explicado la concejala, “el volumen da voz no sólo a especialistas en la huerta y sus diversos patrimonios, sino también a quien es parte inherente de ella: las y los antiguos labradores, las personas que gestionan huertos urbanos, o aquellas que luchan desde fundaciones, asociaciones o movimientos reivindicativos por una huerta limpia, propia y libre de ladrillo. Y siempre con la voluntad de mantener y cuidar lo que aún queda para que la puedan disfrutar las generaciones futuras”.

Glòria Tello ha defendido la necesidad de poner en valor a figuras “con las que estamos en deuda, y que merecen un reconocimiento de toda la ciudadanía por su labor en defensa de nuestras tradiciones y nuestro patrimonio, por haber sido líderes vecinales, por sus escritos de denuncia, o por su afán movilizador, siempre en beneficio de Valencia”.

“PLANTEAMIENTOS DEPREDADORES, ECONOMICISTAS E INCULTOS”

Por su parte, la concejala Consol Castillo ha subrayado la importancia del legado de Eduard Pérez Lluch y de gentes como él, “que allá por los años noventa clamamos, con diferente nivel de éxito, para que planteamientos depredadores, economicistas y, sobre todo, incultos, no aniquilaran muestras significativas de lo que nos explica como valencianos, y que eran la garantía sostenible de la proyección de futuro de la huerta y su patrimonio”.

Castillo ha rememorado las acciones del movimiento Salvem el Pouet que, si bien infructuosas, “sí lograron generar una nueva actitud hacia la conservación del patrimonio”. “No se puede amar lo que no se conoce”, ha afirmado la concejala, “y estoy convencida de que, si los valencianos hubieran conocido el valor de la huerta de Campanar y sus alquerías, habría sido más difícil la manipulación que se produjo a mediados de los años noventa.”

Por ello, la concejala ha señalado el reto de las generaciones actuales, “que es conocer su patrimonio, la vida de sus gentes, quiénes eran y qué hacían: el camí del Pouet, las barracas, las alquerías, los molinos y las acequias, que explicaban una manera de vivir de la tierra y una manera de construir y de hacer. Nos decían cómo éramos los valencianos, nos hacía memoria de quiénes habíamos sido”, y ha concluido subrayando la importancia de este homenaje a Eduard Pérez Lluch, “y a todos los Eduards anónimos que no se resignaron a que la ciudad en su conjunto, y la huerta, su patrimonio rural, cultural, constructivo, hídrico… fueran devorados por una insaciable incultura y una desmesurada codicia”.

“NO HEMOS LLEGADO TARDE”

Durante su intervención, el delegado de Urbanismo, Vicent Sarrià, ha destacado también “la importancia que para el devenir de la ciudad tiene la existencia de personas luchadoras que defienden un modelo de ciudad respetuoso con el pasado, que preserva para nuestros hijos un entorno irrepetible como la huerta, y que garantiza la calidad urbana de los barrios”.

“No hemos llegado tarde”, ha asegurado Sarriá, quien se ha manifestado “particularmente orgulloso de haber podido parar a tiempo una revisión del Plan General que recalificaba centenares de hectáreas de huerta que ahora, afortunadamente, disfrutarán de la máxima protección”. Y ello, mediante una serie de planes, programas y legislación “que no sólo garantizan la protección, sino también dan instrumentos para lograr su revitalización y viabilidad económica”. “Porque de nada sirve proteger si no se dan alternativas para que la huerta sea viable y así también para quienes viven en ella”, ha asegurado.

El concejal ha señalado el “drástico cambio en este sentido en la ciudad de Valencia, que”, ha añadido, “no es fácil ni gratis, porque supone reorientar completamente la revisión de la ordenación de la ciudad para lograr dotaciones y equipamientos que el anterior Gobierno local había fiado a los sectores urbanizables”. “Es una tarea ingente”, ha concluido, “pero estamos enderezando el rumbo”.

EL SENTIR DE LAS GENTES Y EL TERRITORIO

Finalmente, ha tomado la palabra el coordinador del libro, Víctor M. Algarra, quien ha evocado con detalle su labor profesional y de activismo junto al fallecido Eduard Pérez Lluch. Tal como ha explicado Algarra, la defensa de los barrios históricos, los antiguos poblets de l’horta, y su patrimonio cultural, tal como lo entendía Pérez Lluch se basaba en el conocimiento profundo de su historia, pero sobre todo en el sentir de su gente y de la situación real del territorio.

El libro recoge todas las intervenciones de las jornadas del pasado mes de marzo, en las que se abordaron distintas vertientes, aspectos y miradas sobre el paisaje histórico y la acción de recuperación: elementos concretos, como el regadío tradicional, el abandono de las explotaciones agrarias, la destrucción del camí del Pouet, el caso del Cabanyal, los huertos urbanos de Benimaclet, o el patrimonio menor de los barrios. La última parte del volumen lleva por título “In memoriam”, y supone un sentido homenaje a la figura de Pérez Lluch a través del testimonio, reflexiones y recuerdos de personas que trabajaron a su lado a lo largo de los años de investigación, pedagogía y activismo.

Víctor Algarra ha recordado el fracaso de la lucha en defensa del Pouet de Campanar, que, sin embargo, sí supuso una victoria en tanto que fue germen de la toma de conciencia colectiva junto a vecinos y vecinas sobre la importancia de la defensa del patrimonio de los barrios y pueblos, y ha realizado un llamamiento a continuar trabajando para recuperar y proteger elementos que todavía hoy quedan.


“Es hora de rendir otros homenajes a nuestros barrios históricos”, ha señalado, “antiguos pobles de l’horta menospreciados por un tipo de centralismo que sólo valoraba aquello que estaba dentro de las antiguas murallas medievales”. “No hay un centro histórico en Valencia: hay muchos”, ha concluido, “y su recuperación no es un simple y necesario ejercicio de dinamización vecinal, sino que puede ser una oportunidad de diversificación de la oferta socioeconómica, cultural e incluso turística de Valencia.”

No hay comentarios: